TAFONOMIA DEL
JACIMENT ANA

El terme Tafonomia va ser encunyat per Efremov (1940) i prové del grec taphos (enterrament) i nomos (lleis) de manera que etimològicament vol dir "lleis de l'enterrament" i es pot definir com la branca de la Paleontologia que s'ocupa dels processos de fossilització.

Les lleis que estudia la Tafonomia aporten informació sobre els processos que es produeixen entre la mort de l'ésser viu fins que s'enterra i dels processos d'alteració física i química un cop que les restes ja han estat enterrades. És a dir, el pas d'entitats biològiques des de la biosfera fins a la litosfera.

Els estudis tafonòmics fets al jaciment ens han ajudat a conèixer com s'ha produït l'acumulació d'ossos presents al mateix. Aixi, els estudis sedimentològics duts a terme en ANA indiquen que els fòssils van ser dipositats en un ambient poc profund dintre d'un estuari (fàcies marines), la qual cosa indica que els sediments van ser dipositats en un ambient de baixa energia. Els estudis tafonòmics, per la seva banda, indiquen que els ossos van ser alterats (arrodonits) per l'acció de les onades en aquest ambient d'estuari poc profund.

La concentració de fòssils al jaciment ANA es deu a processos sedimentològics. Aquests processos s'associen a una superfície erosiva subaèria modificada durant una transgressió marina. Igual que en altres hiats estratigràficament significatius hi trobem una condensació ecològica i una barreja de parts dures i troncs amb diverses històries diagenètiques i tafonòmiques. Aquesta acumulació ha estat produïda en la seva major part a causa d'una interrupció en la sedimentació i en una part menor a causa d'una exhumació produïda per l'erosió. Aquests processos donen com a resultat una associació mesclada i un conjunt heterogeni, el que indica que molts elements són retreballats. Alguns elements són autòctons (per exemple, els invertebrats marins) i altres són al·lòctons o parautòctons (per exemple, els troncs d'arbres i els dinosaures).

Tornar