Malgrat que no tenim més dades anteriors a la conquesta, en la Carta pobla de Camaró (Poblat próxim a Mas de las Matas i Castellote) es delimita el terme dels dominis que se li atorguen i es parla ja de Quinque Turris. A més a més, pel terme existiexen vestigis de poblats eneolítics, ibèrics, etc. i possiblement el casc antic té un nucli musulmà. Podem deduir que Cinctorres va existir d'abans de la conquesta de Morella i les seues terres. No obstant, l'època cristiana s'inicia quan es va atorgar la carta pobla de Cinctorres l’any 1232.

El nom de Cinctorres possiblement s'explica perque be en el casc urbà o bé en el terme existiren cinc torres, encara que el prefix podria voler dir «envoltat de torres». El que si que pareix clar és que al centre del poble queden restes d'una torre “Torre del Cortillo” o “Torre de la Vila”.

Cinctorres, com la resta dels pobles veïns de Morella, va ser una aldea d’aquesta des de la conquesta fins l’any 1691, quan se li atorgà la independència i es convertí en Vila reial, cosa que li costà pagar els seus diners a la corona (Carles II). Al través d’aquests anys moltes vegades, juntament amb les altres aldees de Morella, en diferents conflictes recolzaren la causa oposada a la que defensava Morella. Per exemple, en la Guerra de Succeció foren defensores de l'arxiduc Carles, quan la metrópoli era més defensora del Borbó.

Cinctorres ha estat un poble que ha tingut que guanyar-se la vida de diferents formes. L'emigració de temporada i la definitiva ha estat una constant al llarg de molts anys. Fonamentalment es va emigrar primer a Catalunya, després a Castelló. Emigrants de temporada han estat a la Greda a França i a Alemanya en els anys del "desarrollismo". Una figura típica cinctorrana ha estat el “faixero”, el venedor de faixes que viatjava per tota la península amb les faixes al coll, en carro o en bicicleta; les faixes que les dones teixien en els telers de fusta estaven presents en totes les cases. Els cinctorrans han estat anomenants en molts llocs com a “faixeros”. En honor a aquestes figures i com a representatiu del treball de Cinctorres, del cinctorrà que se’n va però sempre torna al poble, l’Ajuntament ha erigit una escultura de la figura del faixero, inaugurada el 31 d’agost de 2006.

Els diners dels emigrants d’Alemanya i França van permetre als cinctorrans que es quedaren al poble construir, cap als anys 60 i 70, les granjes de porcs, que van ser una taula de salvació per al poble.

Avui, el poble es manté amb uns 550 habitants dedicats a la ramaderia, construcció (doncs tots es rehabiliten les cases), i petites indústries. També l’emigració ha arribat ara a Cinctorres, com abans va partir d’ell. Unes trenta o quaranta persones de fora d’Espanya viuen a Cinctorres, on son ben rebudes i integrades.

Tradicions

Cinctorres celebra les festes en honor a la Mare de Gràcia, patrona de Cinctorres, que compta amb una ermita a 1,5 Km. del poble.

Hi ha una gran devoció manifestada en l’assistencia multitudinària i va a la rogativa de maig, als actes de la novena en el seu honor que es celebra a les festes i, sobre tot, a la processó de les torxes (ací dita dels farolets) que se celebra el darrer dillunsde les festes.
Sant Pere és el titular de l’esglèsia parroquial, temple neoclàsic d’impresionants dimensions que configura la silueta del poble vista des de la distància. L'interior és una còpia de l’esglèsia major de Vila-real, encara que el de Cinctorres té en la façana dos campanaris.

Les rogatives a la Verge de Gràcia, Sant Cristòfol, Sant Pere de Verona, Sant Marc, entre finals d’abril i principis de maig són molt concorregudes.

La festa de Sant Antoni Abad, a finals de gener es caracteritza per la participació massiva de gent, la representació de la vida del sant, la gran barraca i l'arrossegament de la llenya per les cavalleries.

Cinctorres avui

Cinctorres és un poble molt dinàmic.: En els darreres anys s'ha constituït un equip de futbol i una banda de música, després de més de 70 anys que desaparegué. Compta amb més de deu associacions: culturals, de dones, de caçadors, amics del cavall, jubilats, etc…Quelcom que per a un poble de les seues característiques no deixa de ser una cosa prou excepcional.

Es un poble molt participatiu: molts actes es fan gràcies a majorals voluntaris, penyes, colles, quintos, etc.

Hi ha una oferta cultural al llarg de l’any, sobretot prèvia a les festes: cicle de música, cinema, escola d’estiu, etc.

Es vol apostar per una promoció turística de qualitat i per la sostenibiltat.

Entre els projectes més atractius de turisme, trobem les restes de dinosaures aparegudes en el terme, que conformen un museu que es pretén ampliar i potenciar.

En eixe sentit s’ha començat a elaborar l’agenda local 21. Cada any es celebra una edició de la Fira de Desenvolupament Rural sostenible de Cinctorres, com a forma de promocionar els productes de la terra, el respecte a la mateixa i la innovació, sempre amb criteris sostenibles.

Però pel que més es caracteritza Cinctorres en la comarca és per ser un poble acollidor (i és cert). Les festes de Cinctorres, les Patronals de la Verge de Gràcia, però també qualsevol altra, estan molt concorregudes. La joventut de la comarca sap que per a fer festa cal anar a Cinctorres.

El valor fonamental de Cinctorres és el seu esperit festiu, alegre. Vindre a Cinctorres és vindre no d’observador sinò de participant, de protagonista.

Cinctorres és un poble que encara que valora allò propi vol apostar per un projecte de comarca, un projecte comú amb altres pobles, i sempre des de la visió oberta, àmplia, que li ha donat el seu passat, de lluita, treball, emigració...