EL CRETACI A LA
COMARCA D’ELS PORTS

La Conca del Maestrat va ser durant el Juràssic superior i gran part del Cretaci una prolongació, cap al nord, del mar Tetis.

El Tetis, amb una orientació est-oest va ser un dels mars més importants de l'època, del qual ara el Mediterrani, el mar Negre i el mar Caspi són restes que ens recorden la seva existència fins a principis del Terciari. Els materials de la Formació Argiles de Morella van ser dipositats al marge nord de la Conca del Maestrat. Aquests dipòsits es van formar en un sistema ambiental semblant al delta de l'Ebre, tenint una extensió similar i com en el delta de l'Ebre, al llarg de la costa es van desenvolupar extenses platges. Sabem que en el registre sedimentari de la Formació Argiles de Morella hi ha evidències de canvis del nivell del mar de l'ordre de pocs metres fins a una trentena de metres i que aquests canvis coincideixen amb canvis climàtics, des d'un clima tropical a un altre mediterrani. Aquests canvis han desenvolupat una estructura peculiar en els materials d'aquesta formació, amb canals fluvials que es van encaixar verticalment durant les caigudes del nivell del mar i que després es van convertir en estuaris.

Pel seu baix relleu i proximitat al mar, els deltes són sistemes que acusen els canvis del nivell del mar més que altres sistemes ambientals. La variació en la superfície del delta, i la modificació de la vegetació a causa dels canvis en el clima, van haver de ser factors als que van haver-se d'adaptar els dinosaures en aquesta zona. No sabem encara de quina manera ho van fer, ja que el registre faunístic és encara escàs, però això va haver de passar en períodes que van des d'algunes desenes de milers d'anys fins a diversos centenars de milers d'anys. La causa que va fer que els canvis climàtics es registressin en la Formació Argiles de Morella és probablement la mateixa que la causant dels canvis climàtics durant el Quaternari, i que respon al balanç de distribució de la calor derivat de la radiació solar, en el sistema atmosfera-oceans, amb variacions mil·lenàries produïts pels paràmetres astronòmics de la Terra.

Tornar