Intervenció

paleontològica en jaciments amb fòssils de dinosaure

A partir dels resultats de les prospeccions paleontològiques es selecciona aquell punt que es consideri millor per a dur a terme una excavació. Un cop demanats i concedits els permisos que autoritzen a fer una intervenció paleontològica, es procedeix a planificar la intervenció que es desenvoluparà en el jaciment. La programació ha de preveure els dies que durarà la campanya d'excavació, el nombre de paleontòlegs necessaris, així com el material per realitzar l'excavació.

Rebaixant

Tècniques d'excavació

Les tècniques d'excavació utilitzades pels equips de paleontòlegs varien en funció del tipus de fòssil que s'excava, del seu estat de conservació o simplement del tipus de roca que tenim al jaciment. En els jaciments és habitual l'ús d'eines com martells percutors, radials, pics i pales, que faciliten l'extracció mecànica de les roques del jaciment o que cobreixen la capa fossilífera. Així s'ha d'anar rebaixant aquells estrats estèrils que no contenen fòssils fins arribar a la capa on es troben aquests. Aquest primer pas es pot fer més ràpidament sempre tenint cura de no destapar cap os.

Perfilant

Els paleontòlegs Canvien
d'eines per altres de
major precisió

Quan es descobreix un fòssil al jaciment els paleontòlegs canvien d'eines per altres de major precisió, com punxons, bisturís, pinzells, que ajudaran a delimitar el contorn de l'os amb més facilitat. El temps que es dedica a les tasques de delimitació varien en funció de les dimensions del fòssil, així com del seu estat de preservació. Aquesta tasca requereix molta cura, i s'ha d'anar fent poc a poc, per tal d'evitar malmetre l'os. No pararem fins que la major part del fòssil es trobe al descobert.

Consolidant

Quan els fòssils queden exposats en el jaciment a les condicions atmosfèriques pateixen un canvi dràstic de les condicions físiques i químiques a les que havien estat sotmesos durant milions d'anys. Per això és molt important anar consolidant el fòssil mentre es delimitat, perquè en el fòssil poden aparèixer fractures i en alguns casos extrems que s'arribi a convertir pràcticament en pols si no es prenen les mesures adequades. Per tant, mentre es va perfilant la superfície del fòssil i aquesta queda neta de sediment s'aplica un consolidant que penetra en els porus i fractures del fòssil amb l'objectiu de proporcionar una major consistència i que alhora ajuda a la seva conservació.

Presa de dades

Un cop s'aconsegueix delimitar completament el fòssil, els paleontòlegs procedeixen a la seva documentació. En tota excavació és imprescindible obtenir una documentació exhaustiva dels fòssils i de la seva posició en el jaciment, d'aquesta manera ens assegurem de processar la màxima informació que serà de gran importància en la realització d'estudis tafonòmics. Elaborar una cartografia del jaciment és el primer pas per documentar la posició en què són descoberts els fòssils al jaciment. S'acostuma a construir una quadrícula de referència, en què el seu eix principal s'orienta cap al Nord, i un espaiat d'un metre per un metre. Aquest mètode poc a poc està sent substituït per altres nous que proporcionen mesures topogràfiques de màxima precisió i que poden donar valors de posició amb una exactitud mil·limètrica, com les preses amb una estació total.

Engassant

Si el fòssil és
molt delicat o és molt gran
procedirem a fer
un engassat

Un cop hem delimitat l'os i hem pres les dades necessàries i l'hem fotografiat, hem de preparar-lo per a la seva extracció.

Si el fòssil és molt delicat o és molt gran procedirem a fer un engassat. Per a fer-ho prepararem consolidant o adhesiu dissolt en acetona, que no estigui ni massa liquid ni massa espès. Seguidament cobrirem el fòssil amb gases i anirem enganxant-les amb molta cura amb l'ajuda d'un pinzell.

Un cop l'os estiga totalment cobert deixarem assecar i si es necessari repetirem l'acció una o dues vegades més, fins que el fòssil estigui totalment protegit.

Preparant la "mòmia"

Un cop han finalitzat les tasques de delimitació i documentació dels fòssils, el següent pas és habilitar-los per procedir a la seva extracció. Quan es tracta d'un fòssil de petites dimensions la recuperació es fa sense més complicacions, però quan es tracta d'una posta d'ous, o d'ossos de grans dimensions cal emprar tècniques que ens permetin extreure'ls del jaciment sota condicions de seguretat. La tècnica d'extracció utilitzada consisteix a rebaixar uns centímetres al voltant del contorn del fòssil fins a aconseguir deixar-lo elevat sobre una plataforma de sediment. El següent pas és embolicar el fòssil amb guix o amb altres productes com el poliuretà expandit, d'aquesta manera aconseguim crear una carcassa o "mòmia" que és com familiarment denominem els paleontòlegs a aquesta estructura rígida, que cobreix i protegeix el fòssil.

Realitzant la "mòmia"

Per tal de fer aquesta estructura rígida, primer cobrirem el fòssil amb paper d'alumini, ficant varies capes si fos necessari per tal que l'os quedi ben tapat. Seguidament fixarem aquest paper amb cinta adhesiva per evitar que es mogui. Ara podem fer la "mòmia" o bé de guix o bé d'escuma de poliuretà. En el primer cas prepararem aigua i ficarem el guix. Quan aquest tinga la consistència adequada amararem fibres d'espart en el guix i amb aquestes anirem cobrint el fòssil. Farem tantes capes com faci falta fins que tot l'os estigui ben cobert. Abans d'extreure'l deixarem assecar be el guix. Una altra opció es fer la "mòmia" amb poliuretà. En aquest cas primer farem un embolcall per evitar que l'escuma es besi. Després mesclarem els dos components necessaris i tirarem la mescla per sobre del fòssil, cobrint-lo totalment. En aquest cas l'escuma endureix en pocs minuts i ja estarà llesta per extreure-la del jaciment.

Extraient la "mòmia"

Amb l'ajuda de cisells i martells es fractura la base de la plataforma que sustenta el fòssil, com aquest està protegit per la "mòmia", es mou en un sol bloc, i es pot bolcar i transportar fins al laboratori de preparació. Com que els elements recuperats són fòssils de dinosaure és freqüent que les seves "mòmies" tinguin grans dimensions, i per tant, moltes vegades sigui necessari l'ús de maquinària pesada per moure i transportar-les des del jaciment fins al laboratori.

Tapant

Arriba el final de la campanya. Ara s'ha de protegir el jaciment fins que una nova excavació es dugui a terme, per tal d'evitar que l'erosió, el temps o l'espoli puguin afectar als fòssils que encara queden en el jaciment. El que es fa ficar una tela especial o geotèxtil que cobrirà la part del jaciment que encara no ha estat excavada. Seguidament aquest geotèxtil es tapara amb sediment estèril del propi jaciment i aquest ja estarà protegit fins que una nova campanya permeta seguir recuperant patrimoni.