ELS
DINOSAURES

La major part dels fòssils trobats al jaciment ANA són d’ossos de dinosaure. Tenim representats al jaciment tant ornitisquis com saurisquis, que formen els dos gran ordres en que es divideixen els dinosaures.

Així s'ha trobat un fèmur d'un sauròpode titanosauriforme (saurisqui). Històricament els ossos semblants que s'havien trobat a la comarca havien estat determinats com dinosaures titanosauriformes braquiosàurids. Però el 2009, paleontòlegs de Dinópolis (Terol), van crear un nou clade de titanosauriformes, els Laurasiformes, al qual podien pertànyer alguns d'aquests fòssils, com el fèmur trobat a ANA.

Uns altres dinosaures saurisquis són els teròpodes. A ANA s'han trobat per una part dents d'espinosàurids, que es caracteritzaven per presentar grans cranis, amb un musell molt llarg i espatulat anteriorment, amb dents de secció semicircular. Hi ha dues subfamílies de espinosàurids: els espinosaurins i els barionicins. Els fòssils d'ANA pertanyen a un barionicini.

També s'han recuperat dents i vèrtebres d'un altre dinosaure carnívor. Es tracta d'un tetanur megalosauroideu. Aquest tipus de teròpode era de mida mitjana i presentava unes dents planes i serrades.

Els altres dos dinosaures que s'han trobat pertanyen al ordre dels ornitisquis, i són els fòssils més abundants a ANA. Per una part tenim ossos d'un gran ornitòpode hadrosauriforme, de entre 10 i 12 metres de longitud que posseïa un crani allargat, amb un bec corni situat a la part frontal. A la part central de la boca tenia una bateria de dents amb la que trituraria els vegetals i que posseïen crestes i vores lleugerament serrades. El seu element més característic és la presència a la mà d'un dit modificat en forma de esperó. Aquest dinosaure ha estat determinat com Iguanodon.

L'altre ornitisqui d'ANA, també és un ornitòpode hadrosauriforme, molt semblat a Iguanodon però una mica més menut, entre uns 6 i 8 metres de longitud. Es tractaria del gènere Mantellisaurus o d'una forma molt semblant a aquest dinosaure.

Tornar