ELS FÒSSILS
DEL JACIMENT ANA

En aquest jaciment del Barremià (Cretaci inferior), amb una edat aproximada de 125 milions d'anys, s'han recuperat fòssils de vertebrats i invertebrats. Entre els invertebrats destaquen els bivalves, gasteròpodes, foraminífers, plantes i l'icnofòssil Terodolites.

De vertebrats, no només s'han trobat dinosaures, sinó que també hi ha fòssils de "peixos", taurons i cocodrils. Entre els dinosaures, destaca la presència d'ornitòpodes hadrosauriformes, dels quals les restes són abundants. Però també s'han identificat dos teròpodes i un sauròpode. El que fa del jaciment ANA, un lloc important per a l'estudi de la flora i la fauna mesozoica de la comarca d'Els Ports.

Al jaciment s'han trobat fòssils de peixos. Els osteïctis (peixos ossis) són un grup de vertebrats gnatòstoms (peixos amb mandíbules articulades) que agrupa tots els peixos dotats d'esquelet intern format per peces calcificades. El terme Osteichthyes fa referència a un clade parafilètic, pel que no és un grup correcte des del punt de vista de la classificació cladística. En ANA s'han recuperat vèrtebres de peixos ossis.

També s'han trobat taurons (Selachimorpha). En concret s'han recuperat dents de condrictis elasmobranquis hybodòntids, ja que és més difícil que el seu esquelet fossilitze donat que és cartilaginós.

Un altre animal que hi trobem són els cocodrils, concretament dents i osteoderms, les plaques de l'esquena d'un gran exemplar d'entre 2 i 5 metres de longitud. Segurament es tracta d'un cocodrilomorf neosuqui, pròxim al gènere Goniopholis. Aquest animal tindria un tipus de vida aquàtic i probablement s'alimentaria de peixos, tortugues i de petits animals, com ara cries de dinosaure.

Tornar

DINOMANIA CINCTORRES