MUSEU
DINOMANIA

Palau Casa dels SANTJOANS

Aquesta casa nobiliaria està situada en el centre de la població, entre la Plaça Vella i el Sol de Vila, i destaca com a edifici del gòtic civil aragonés. Va pertanyer a la familia dels SANTJOANS, el cognom de la qual prové de Catalunya, i es va estendre pel Regne de València a partir de la conquesta cristiana. En nombroses localitats de la zona ha hagut cases nobiliaries de SANTJOANS entre els segles XIII i XV.

Es tracta d'un palau que té el seu origen en el s.XV, encara que la seua estructura actual es del s.XVII i és un clar exponent de l'estil gòtic aragones, que es troba molt ben conservat externament. Consta de dos altures i la seua façana és de pedra, despuntant un aleró de fusta. Té una torre quadrada amb coberta a quatre aigües en el vèrtex de la qual apareix la Creu de Malta.1 En l'interior conserva els escuts heràldics en policromia. En un saló figura un altre escut corresponent a les armes de SANTJOANS, personatge natal d'esta població molt recordat per la seua lluita contra els invasors francesos. I en una altra sala, ja en un pis superior i segurament la més destacable, se'ns presenta tot el paviment i les parets amb cerámica zoo-mórfica. Destaca també la barana de les escales interiors, que són de fusta treballada. Actualment és propietat de la Diputació Provincial de Castelló qui la té cedida a l'A juntament amb fins de museu i activitats culturals.

La planta inferior es utilitzada per a albergar la colecció museogràfica permanent de peces paleontològicas procedents del jacimiento paleontològic Ana.

A la planta superior s'accedeix mitjançant una escala de fusta treballada envoltada d'escuts heràldics en policromia de les diferents famílies que van viure a aquesta casa. En el sostre de l'escala trobem un altre escut en forma ovoidal amb les armes de les diferents branques familiars de les diferents èpoques.

En l'avantsala del saló s'aprecia un retaule de ceràmica en el paviment, del qual falten diverses peces, i a un costat es veu un indi en oració. El saló principal està cobert per un paviment decorat amb figures zoo-mòrfiques. En el centre, com un retaule, l'escut heràldic amb les armes de SANTJOANS i Sousa, aquest darrer d'origen portugués. Francisco Javier Santjoan i Penarroja, de qui porta el nom l'escut, era natural de Cinctorres i molt recordat per la seua lluita contra els invasors francesos.

El paviment està treballat en las reials fàbriques de València en la segona meitat del s.XVIII. Son taulells treballats amb una tècnica milenaria anomenada Majòlica. Les figures representades son extretes de les vinyetes de diferents auques editades per Agustín Laborda en el seu taller de València (Del Sol y Luna 1752, Animales terrestres 1760, Animales acuáticos 1780 y de Aves 1790). Totes elles tenen la mateixa característica, reprodueixen la figura d'un sol animal en l'hàbitat de l'espècie representada.

La porta de fusta és del segle XIX, i a dalt té un escut heràldic en pedra dividit en 5 parts. Cada part representa un símbol heràldic dels SANTJOANS. Les dues superiors són torres de plata, al centre trobem una àliga de sabre, que representa als SANTJOANS de Catalunya. A baix a la dreta dos llops de sabre i a l'esquerra un arbre de sinople i el llop de sabre.

Museu dels dinosaures

Dins de la Casa dels SANTJOANS podem trobar l'exposició “Ana, un jaciment viu”. Aquest jaciment d'ossos de dinosaures va ser descobert al 1998 pel geòleg cinctorrà Ramón Ortí, el qual li va posar “Ana” per una de les seues filles. Fins al 2002 no s'iniciarà la primera campanya, duta a terme pels paleontòlegs del Grup Guix de Vila-real. Fins ara s'han dut a terme diverses campanyes d'excavació, a través de les quals s'han trobat més de 500 fòssils.

L'exposició està centrada en el treball paleontològic. La mostra està dividida en tres àmbits, el primer, dedicat al treball de l'equip paleontològic al jaciment, el segón a la síntesi dels resultats preliminars de les investigacions de l'equip i el tercer a la metodologia seguida en la preparació i l'estudi dels fòssils de dinosaure.

El recorregut comença amb el treball al jaciment paleontològic, el qual primer es quadricula i es retira la terra estèril. Després es passa a excavar de forma minuciosa els fòssils utilitzant eines com pinzells i els ossos trobats son consolidats amb diferents productes químics. Abans de retirar-los del jaciment s'anoten totes les dades i els fòssils són protegits amb “mòmies” de guix o d'escuma de poliuretà per al seu trasllat al laboratori. Es pot veure en les fotografies del museu l'evolució, per exemple, d'una vèrtebra d'Iguanodon trobada a Ana. L'anàlisi del material al laboratori ens dona més informació sobre com aquests dinosaures vivien, que menjaven (paleodieta), etc. (Dent de carnivor vista amb microscopi té serra).

L'estudi dels fòssils trobats al jaciment Ana de Cinctorres permet la reconstrucció de la flora i la fauna, així com el paleoambient que hi havia a la comarca dels Ports fa 115 milions d'anys (imatge del museu on ixen tots els dinosaures i l'ambient). La major part dels fòssils que s'han trobat són d'iguanodontids, que eren un grup de dinosaures ornitòpodes (amb peu d'au) molt coneguts en el registre fòssil europeu. Al museu podem trobar una tíbia, una vértebra, una escàpola i un dentari d'aquests iguanodonts. Els fòssils que n'hi ha exposats són originals, i l'esquelet de l'iguanodont està reconstruit tot i que a una escala més menuda de la real (comparació de la vèrtebra amb la reconstrucció). En canvi, la reconstrucció del velociraptor és a tamany real.

En Ana també s'han trobat teròpodes, menys abundants en el registre fòssil europeu, i dents i vèrtebres d'almenys dues espècies de carnívors diferents. I a més d'ossos de dinosaures també trobem fòssils d'altres animals, peixos, bivalves i la fusta que perforaven, i fins i tot el sediment en el que s'han preservat els fòssils durant els 115 milions d'anys són “pistes” de gran valor científic per estudiar el Cretaci inferior a Cinctorres.

Tornar

DINOMANIA CINCTORRES